Clase día 27-10-15

Esta clase se ha centrado en las TIC en el sistema educativo. Para ello, nos hemos tenido que plantear la siguiente pregunta: ¿para qué sirve el sistema educativo?. Pues bien, el sistema educativo tiene la función de formar a las personas para el mundo laboral, para compensar las desigualdades, para formar personas con pensamiento crítico, además de una función no explícita, que se continúe en el modelo social y cultural. Pero si queremos resaltar las tres finalidades más importantes, diremos que el sistema educativo sirve para transmitir la cultura, para desarrollar las capacidades como persona y para construir un mundo mejor, basado en una sociedad justa y equilibrada. 

Para llevar a cabo esta transmisión y transformación de cultura, se necesita una alfabetización global.

Esta alfabetización tiene que ser lectoescritora, audiovisual, tecnológica, informacional, digital y mediática. Pues es necesario saber leer las imágenes para evitar ser manipulados, saber utilizar las tecnologías para poder transmitir conocimientos, saber contrastar la información, tener la capacidad de crear conocimiento y saber comprender los medios comunicativos.

Además, en esta clase hicimos un breve recorrido histórico y legislativo sobre la incorporación de las TIC.

En los años 80, se empezó a plantear por primera vez, la incorporación de las TIC en el currículo educativo. Más tarde, en los años 90, se imparte la asignatura de Informática, bajo la LOGSE, además se empieza a trabajar con Windows 2.0. Pero no fue hasta el año 2000, que se empieza a implantar Internet en el sistema educativo; las administraciones autonómicas también inician programas de código libre (Lliurex) y plataformas educativas (Mestre a casa), y los docentes empiezan a utilizar recursos educativos tecnológicos: Moodle, blogs,etc.

A nivel legislativo, la LOE habla de competencias transversales: "Tratamiento de la información y competencia digital", e incorpora competencias digitales.Una competencia digital implica saber acceder, expresar y difundir la información, saber transformarla en conocimiento y usarla democrática y eticamente. Por otro lado, la LOMCE solo hace mención a su apoyo a las TIC.

En último lugar, conocimos las limitaciones de las TIC en el sistema educativo. El profesorado carece de habilidades, motivación y confianza, la escuela se encuentra con un acceso limitado y el sistema está formado con una estructura rígida.

 26/10/2015

 Podcast sobre la radio educativa.
Este es el enlace donde podréis encontrar en Ivoox, el Podcast que habla sobre algunas de las ventajas relacionadas con la radio educativa, tema que trabajamos la semana pasada en clase y que nos parece importante si se pudiera llevar a cabo en las aulas ordinarias más a menudo.

BLOG TECNOLOGIA EDUCATIVA

Classe dia 14-9-15:

Classe dia 15-9-15:

M’ha resultat interessant la menció de dues pàgines web mencionades a classe que ofereixen noticies alternatives a les manipulades per els mitjans de comunicació. Indymedia: Independent media center.

També, s’ha realitzat un breu recorregut al voltant dels diferents debats i reflexions que es realitzen sobre les noves tecnologies en quan al seu paper en l’educació així com per a la societat en general.

Classe dia 28-9-15:

Hem vist a classe com funciona Twiter, i sobretot les seves possibilitats com a ferramenta educativa. Posteriorment com a exemple, hem vist i reflexionant al voltant d’un vídeo sobre una experiència educativa utilitzant Twiter que s’havia dut a terme en un institut. Concretament el que han fet a aquest institut ha sigut utilitzar Twiter per a realitzar el seguiment d’una lectura, algunes de les qüestions que destacaria al voltant d’aquesta experiència són:

- Mitjançant Twiter, inclús abans de començar la lectura, han aconseguit implicar i motivar als alumnes amb activitats visuals sobre un tema que posteriorment es tracta al llibre.

- També s’ha aconseguit la participació el diàleg i el debat dels alumnes.

- El professor ha servit de guia, ha tret partit de les aportacions dels alumnes per arrodonir i ajudar a l’aprenentatge d’aquests així com per a incentivar a seguir participant.

- Han pogut compartir les opinions així com els sentiments que els ha anat provocant la lectura etc.

En el meu cas aquesta classe em vaig crear un compte de twiter i vaig aprendre com utilitzar-lo.

Classe dia 29-9-15:

Debat al voltant del text “La tecnología educativa en el debate didactico contemporéno” de Edith Litwin.

Classe dia 5-10-15:

En aquesta classe hem vist tres exemples diferents sobre la creació de documents col·laboratius:

Piratepad: En primer lloc el Piratepad, és una ferramenta molt útil per a treballar de forma col·laborativa, permet crear els documents en línea, sense haver de registrar-se. Resulta una avantatja d’aquest programa que es pot veure com s’ha anat creant el document, així el docent pot veure com han participat els membres del grup que ha creat el document. Finalment, després es pot transformar el document en word. Pot utilitzar-se si les possibilitat ho permeten tant en primària com en secundaria.

Google docx: Hem vist el procés de creació d’un document a google drive, i quines són les seves possibilitats. Una avantatja del google docx. és que podem subratllar al text i realitzar comentaris al marge sobre el que hem subratllat. Açò pot resultar molt útil a l’hora de fer que el docent realitze correccions mentre es crea el document.

Hem de destacar que cap la possibilitat de que Libre Office oferisca la opció de poder crear documents col·laboratius, la qual cosa seria molt beneficiosa ja que no hauríem de dependre de Google, que encara que teòricament són debades, utilitzen aquestes opcions per a la recollida de dades per enviar un tipus o un altre de propaganda. 

Qüestionaris google que s’autocorregeixen: Aquests qüestionaris solen utilitzar-se per a l’arreplegada de dades, les preguntes són tancades, la qual cosa ens limita molt la informació que recollim. Hi ha programes com el Flubaroo que una vegada tenim respostes ens realitza taules i estadístiques.

Classe dia 6-10-15:

En primer lloc per tant de fer un breu repàs sobre la evolució de les noves tecnologies en les aules, hem vist una propaganda de pissarres digitals. Baix el meu punt de vista el procés evolutiu que es mostra en aquesta propaganda no concorda amb exactitud amb el del nostre País. Però de manera orientativa ens pot servir.

S’ha plantejat reflexionar al voltant de dues formes diferents d’enfocar la utilització de materials en l’àmbit educatiu. Per una banda poder parlar de materials per a l’ensenyament i per altra de materials per a l’aprenentatge. Quan parlem de materials per a l’ensenyament ens quedem en una visió sesgada, com si els materials sols foren un recurs per a ensenyar. Així no estem concebent al subjecte com a subjecte de coneixement, al qual facilitem els materials per a puga dur a terme el seu propi procés d’aprenentatge, mentre que parlant de recursos per a l’aprenentatge sí es concevix així.

Posteriorment a classe s’ha seguit un Power Point per a veure el tipus de classificació de recursos per a l’aprenentatge per sentits. A més de explicar alguns que no tots els membres de la classe coneixien el seu funcionament. Hem de destacar que Internet no entra dins de la classificació per sentits.